Somnis de paper....

A hores d’ara tots sabem que els clàssics literaris no van destinats simplement als infants sinó que els adults els hi donem un altre significat i una interpretació més ajustada a la intencionalitat de l’autor.
Lewis Carroll va escriure Alícia al país de les meravelles. Un país estrany, boig, ple de personatges encara més bojos.
Però si hi reflexionem una mica, veiem que els personatges d’aquesta gran obra no són més que els estereotips de la nostra societat. Per tant, nosaltres estem tant bojos com els personatges del país de les meravelles?
Comencem l’aventura amb el Conill blanc, un personatge que durant tota l’obra està obsessionat amb el temps, sempre arriba tard a tot arreu i només fa que mirar el rellotge. Hi ha gent en la nostra societat que viu d’aquesta manera, només pendent dels horaris, persones molt ocupades que no tenen temps de parlar amb ningú, persones que arriben tard a tot arreu perquè volen fer massa coses en un mateix minut...
En el llibre trobem diverses descripcions de la manera de viure i de ser d’en Senyor Conill Blanc. A continuació us en proposem alguns exemples:
“No hi havia res de gaire extraordinari en aquest fet; i l’Alícia tampoc no va trobar gaire estrany que el Conill digués a mitja veu: <<Òndia, òndia, arribaré massa tard!>> (Més tard, quan hi va tornar a pensar, se li va acudir que se n’hauria d’haver meravellat; però de moment, tot li va semblar bastant natural.) Ara bé, quan el Conill, per estrany que sembli, es va treure un rellotge de la butxaca de l’armilla, se’l va mirar i després va continuar corrent, l’Alícia es va alçar d’un bot, perquè li va passar pel cap que no havia vist mai cap conill que es tragués un rellotge de la butxaca de l’armilla. I, excitada per la curiositat, es va posar a córrer pel camp al darrere d’ell, i afortunadament, va arribar a temps de veure com es ficava dintre d’una gran llodriguera que hi havia sota la tanca” Pàgina 8
A la pàgina 17 trobem “Al cap d’una estona, va sentir un lleuger trip-trap de peus en la distància, i es va afanyar a eixugar-se el ulls per veure qui venia. Era el Conill Blanc que tornava, esplèndidament vestit, amb un parell de guants blanc de pell de cabrit a una mà i un gran ventall a l’altra; venia trotant amb una gran pressa, murmurant per si mateix mentre venia <<>>”

En canvi, en la nostra societat també veiem l’antítesi del nostre Conill Blanc. És a dir, són aquelles persones que sempre tenen temps, que no tenen horaris o si els tenen no els fan massa cas, aquelles persones que no es preocupen per res, que no tenen obligacions o potser si però no les compleixen... persones com el personatge l’Erugot.
“L’erugot i l’Alícia es van mirar en silenci, durant una estona. Finalment l’Erugot es va treure la pipa turca de la boca i se li va adreçar amb una veu esllanguida i endormiscada” Pàgina 47

Tots sabem que cap extrem és bo però Carroll mitjançant la sàtira i la ironia crea uns personatges que sens dubte són l’estereotip de la societat victoriana i la contemporània