Somnis de paper....

Un raconet on literatura, fantasia i realitat van agafades de la mà....

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El llibre de la jungla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El llibre de la jungla. Mostrar tots els missatges

Després d’elaborar una síntesi material de tots els llibres llegits fins ara, ens agradaria fer una petita síntesi de tres o quatre coses que ens ha ensenyat cada llibre o alguns dels missatges que nosaltres n’hem extret de cada una de les lectures.

L’illa del tresor
- Les aparences enganyen
- Si vols alguna cosa t’has d’arriscar (Jim no va parar fins tenir el seu tresor)
- Has de saber qui va amb tu i qui és el teu enemic
- L’aventura et fa créixer

Peter Pan
- Tots creixem
- Tots podem mantenir un record de la infància, podem recordar el nostre Peter Pan.
- Peter Pan és l’únic nen que mai creixerà
- Tothom necessita la figura de la mare

El màgic d’Oz
- El gran valor de l’amistat
- Tothom té allò que desitja i de vegades no en som conscients
- Hem d’ajudar als altres i aleshores els altres ens ajudaran a nosaltres
- El gran valor del treball en equip

El viento en los sauces
- La família no ho és tot
- Els amics t’ajuden a pesar de com et portes amb ells (recordem l’ajuda constant que ofereixen els animals encara que en Senyor Gripau no sempre es portés bé amb ells)
- L’enyorança de la teva llar (Quan en senyor Talp torna a casa)
- Les aventures amb els amics són inoblidables

El llibre de la Jungla
- El valor de l’educació
- La vida i el món animal
- El respecte cap a tots els animals
- Com els humans podem desenvolupar-nos segons les nostres necessitats per sobreviure en un món salvatge (segurament que si el Mowgli hagués nascut a un poblat i hagués crescut entre els humans, no seria tant especial)

Alícia al país de les meravelles
- Les coses no són el que semblen
- Tots tenim un gat de Cheshire ja que és la nostra part conscient
- Tots vivim massa pendents del temps com li passa al Conill Blanc
- De vegades no sabem qui som (com li passa a l’Alícia quan el seu cos canvia constantment de mida)

El guardiàn entre el centeno
- La societat i la gent adulta es caracteritza per la seva hipocresia
- Els infants representen la puresa i la sinceritat
- L’adolescència no és fàcil ja que ets prou conscient de què ja no ets un infant però no saps si ja ets una persona adulta.
- Tots els educadors hauríem de ser com un guardià i estimar, ajudar i vigilar que cap nen caigui en el precipici.

Un tema que apareix en tots els llibres és el tema del viatge. En totes les històries, els personatges marxen del seu context i viuen una sèrie d’aventures, passen unes experiències i coneixen a altres personatges. Tot això, els canvia, quan tornen ja no són els mateixos perquè han crescut gràcies a aquest viatge. Per tant, el tema del viatge i el tema de l'amistat són clau en tots els relats narratius.

Tot i això nosaltres també creixem llegint perquè d'alguna manera vivim tot allò que viuen els personatges i cada llibre ens ensenya una cosa nova.


Al llarg de totes les lectures hem pogut veure que els objectes no només caracteritzen alguns personatges sinó que també tenen funcions específiques dins les obres. Per aquest motiu, un cop hem llegit i treballat les diferents obres volíem fer una síntesi de quins objectes eren els més importants en cada un dels clàssics. Així doncs, endavant!

L’illa del tresor:
L’illa del tresor de Stevenson va ser la primera lectura que vam fer. En aquesta obra hi ha objectes importants com:
- El mapa
- El tresor
- Les pomes
- El vaixell
- El bagul
- La bandera pirata
- La cabanya
- El ron i el groc
- El formatge
- Les pistoles


Peter Pan
L’obra de Barrie sobre el nen que no volia créixer també ens proporciona un llistat d’objectes importants, com per exemple:
- Les fulles
- El didal
- Els contes
- El rellotge
- El vaixell pirata
- El polset màgic
- La finestra

El màgic d’Oz
Baum ens va introduir al fantàstic país d’Oz on la Dorothy aprèn el gran valor de l’amistat. En aquesta història també hi ha uns objectes clau, com per exemple:
- Les sabates
- Les maragdes
- Les rajoles grogues
- La corona dels micos alats
- El globus del mag d’Oz.
- Les disfresses del mag
- El vestit de la Dorothy


El viento en los sauces
Grahame ens invita a llegir una aventura de solters. Els animals que componen l’obra no tenen família però de ben poc la necessiten perquè es tenen els uns amb els altres. En aquesta obra fantàstica també hem volgut ressaltar els següents objectes:
- Els cotxes d’en Senyor Gripau
- La barca de la Rata d’aigua
- El vestit d’en Senyor Gripau quan es disfressa de rentadora de roba
- La casa dels animalons
- La canoa d’en senyor Gripau


El llibre de la jungla
El gran escriptor Kipling ens va presentar la seva gran obra. En aquesta potser no hi ha massa objectes clau per aquest motiu ens hem centrar més en els diferents llocs on transcorre l’obra:
- La roca del comitè
- La cova dels llops
- La tribu humana
- La casa del Rikki – tikki- tavi
- El país que troba la foca blanca


Alícia al país de les meravelles
Després del món salvatge, Carroll ens va presentar un món ple de bogeries, d’extravagàncies, de personatges estranys... però també d’objectes clau, els quals els presentem a continuació:
- El rellotge
- Els pastissos
- Les tasses del té
- Els guants del conill
- La clau de la porta
- Les cartes
- Les begudes
- Els llibres
- Les cassoles que tira la cuinera de la Donzella

El guardiàn entre el centeno
Aquesta ha estat l’última obra que hem llegit. Sens dubte, era força diferent a les anteriors però Salinger ens ha presentat un adolescent molt ben caracteritzat. Molts dels objectes que el caracteritzen denoten rebel·lia però n’hi ha d’altres que denoten tendresa, el desig de comunicar-se, l’enyorança cap a un ser estimat... A continuació els proporcionem una llista dels objectes que per nosaltres son més importants dins l’obra de Salinger.
- La gorra vermella
- La jaqueta
- El disc
- El telèfon
- Els cigarrets
- El guant del seu germà
- Els llibres
- La maleta
- Els diners
- La beguda, sobretot el whisky i la coca-cola
- Els taxis
- Els ànecs


Després de fer una llista dels objectes que nosaltres hem considerat més importants, us invitem a augmentar-la perquè de ben segur que ens hem deixat objectes per posar!

Una de les coses que Kipling ens ensenya al llarg de tota la seva obra és el treball en equip. Vam fer algunes reflexions en El màgic d’Oz on veiem que les relacions i els vincles afectius són molt importants per les persones. Els personatges d’aquesta obra van aconseguir els seus objectius perquè estaven junts i perquè s’ajudaven els uns amb els altres.
El mateix passa a El llibre de la Jungla, en aquesta novel·la en Baloo i la Bagheera ajuden constantment a en Mowgli i per aquest motiu, ell no vol anar amb els homes perquè amb aquests dos personatges ha trobat l’amor, el respecte, l’amistat...
Baloo és un os bru, presentat com un animal molt savi. De fet, ho és tant que ensenya la Llei de la Jungla als llops petits. És pacient, afectuós però de vegades no dubta en pegar als seus alumnes si no aprenen correctament la lliçó.
En canvi, Bagheera és àgil i astuta. S’encarrega d’ensenyar al minyó els hàbits de caça, els aliments que ha de menjar i la rapidesa en què s’ha de moure per poder sobreviure en un món ple de perills com és la Jungla.
Aquest dos personatges juntament amb Mowgli ens ensenyen que el treball en equip és necessari per conseguir els nostres objectius. Ens fa reflexionar que necessitem als altres per créixer, per formar la nostra pròpia identitat. No hem d’oblidar que nosaltres podem ensenyar coses però perquè abans algú ens les ha ensenyades a nosaltres!

A hores d’ara, tots sabem que El llibre de la Jungla no és només una novel·la que narra les històries d’en Mowgli sinó que hi ha un recull de contes aparentment independent.
Comentem aquest aspecte, perquè Kipling al llarg de la seva obra no només ens mostra el valor i la importància del treball en equip. Si posem l’exemple del conte La foca blanca podem veure que Kotick no tenia ningú que li fes suport, ningú que l’ajudes i ningú que la guiés. Per tant, Kipling ens mostra mitjançant aquest personatge que mai ens hem de rendir, que hem de pensar en els altres, que hem de lluitar per arribar a les nostres metes...
Kipling ens mostra amb el Llibre de la Jungla una gran quantitat de valors que no poden passar per alt i que hem de tenir presents en el nostre dia a dia. La importància de l’amistat, del respecte, de la igualtat...

En altres ocasions hem parlat sobre els llibres i les seves pel·lícules. En totes però hem preferit el llibre perquè d’aquesta manera podem saber el que realment va escriure l’autor i llegir-ne la història original. Per què diem això?
Per la senzilla raó que Disney sempre canvia la història original dels clàssics literaris. Aquest fet, el vam poder comprovar en la pel·lícula de Peter Pan i ara ho hem comprovat en la pel·lícula El llibre de la Jungla.
Si veiem la pel·lícula ens adonem que només el començament ja varia perquè Mowgli apareix en una cistella dins una barca i es trobat per la pantera negra Bagheera. En canvi, Kipling escrigué que Mowgli caminà fins a la cova dels llops i en aquest moment ja apareix l’antagonista, el terrible tigre Shere Khan.
També en la pel·lícula apareixen nous personatges com: el boig rei dels micos, la tropa d’elefants i la noia que a la fi enamora a Mowgli. Alguns dels personatges també varien dins la pel·lícula. Per exemple la serp Kaa que en la novel·la de Kipling ajuda als personatges a salvar Mowgli dels micos, en la pel·lícula apareix com un personatge dolent que l’únic que vol és hipnotitzar i menjar-se al minyó.
Aquests són alguns exemples del que Disney ha fet amb Llibre de la Jungla. Tot i això, de diferències n’hi ha moltíssimes més.
Per tant, en aquest espai de reflexió volem obrir un petit debat. Creieu que és bo el treball de Disney, és a dir, és bo que es canviï tant la història original?
Nosaltres pensem que no és bo ni dolent. No podem oblidar que la pel·lícula està destinada bàsicament als infants i en canvi el llibre tot i que sembli literatura infantil, els adults la podem llegir i de ben segur que li atribuïm un altre significat a l’obra.
Tot i això, nosaltres creiem que el fet de canviar tant l’argument de l’obra pot ser un impediment per saber el que realment va escriure l’autor. És a dir, tots coneixíem El llibre de la Jungla o almenys en recordàvem algunes situacions gràcies a la pel·lícula que de petits vam veure. Quan hem llegit la novel·la ens hem adonat que aquest llibre no només tracta de les històries d’en Mowgli i els seus amics sinó que hi inclou altres contes. També veiem que la història no era ben bé com la recordàvem perquè el llibre ens presenta el relat original.
Per tant, podem dir que la pel·lícula s’ha de veure com una nova versió del llibre, una nova història. En canvi el llibre ens presenta un món, uns personatges, unes situacions que per uns instants només viuen en la teva ment. Digués, quin preu té això? Aquest fet tant fantàstic només ens ho proporciona la literatura, les imatges d’una pel·lícula trenquen la màgia i de fet, agraïm que Disney les faci tant diferent a les històries originals perquè d’aquesta manera tot allò que havíem imaginat queda etern i intacte.


A continuació us proporcionem la primer part de la pel·lícula. D’aquesta manera podreu jutjar per vosaltres mateixos les diferències amb el llibre i si aquestes són positives o no:




La flor roja, tan imprescindible per les persones, tan essencial per poder cuinar, per poder guarir-se del foc, per poder assecar-se quan un està moll. Un regal per l’home, que el permet evolucionar i fer que es pensi que pot controlar la naturalesa.
Tot i això, aquesta flor que pot semblar tan càlida i reconfortant, també te espines. Igual que calenta, crema, pot fer molt mal. I això els animals ho saben. Li tenen molt respecte i temor... li tenen tant que no l’anomenen ni pel seu veritable nom: el foc.
(p.27): “ Quan deia flor roja, Bagheera es referia al foc, perquè no hi ha cap habitant de la jungla que anomeni el foc pel seu nom de debò. Totes les feres li tenen una por mortal i inventen mil maneres de descriure’l”.
Els animals no la veuen com una cosa feta per l’home, que ha aconseguit mitjançant un procediment que sorgís el foc. El veuen com si fos una planta, que brota del terra, quan s’acosta la posta de Sol: (p. 27): “ Baixa fins a les cabanes dels homes, a la vall, i agafa una d’aquelles flors roges que ells cultiven, perquè, quan arribi l’hora, tinguis un amic encara més fort que jo o Baloo, o que els altres de la bandada que t’estimen. Vés a buscar la flor roja”. “ Creix davant de les seves cabanes, quan es fa fosc. Ja n’agafaré”.


El que la majoria d’animals veuen com una amenaça o perill, Baloo i Bagheera ho veuen com una oportunitat per salvar-se de possibles perills o represàlies.
Mowgli també veu la flor roja com una mena d’animal, que s’ha d’alimentar per a que revifi (p.29) “... Això es morirà, si no li dono res perquè mengi.- I va posar uns quants branquillons i escorça seca sobre aquella matèria vermella”.


La flor roja: pels humans imprescindible per viure. Pels animals un perill que cal mantenir allunyat. Pel Mowgli, que no és del tot animal ni del tot home, és una oportunitat per conèixer més tot allò que el rodeja i també li serveix per lliurar-se dels perills.


Els animals de la jungla de Kipling, no van a la seva ni fan el que volen. Hi ha una llei, una llei que s’ha de respectar. Si no es compleix, això pot suposar càstigs tan durs com l’exili, l’agressió física.. o la mort.
Anem a veure algunes de les coses que s’han de complir, segons la llei de la Jungla:

- (p.9): - “Segons la llei de la jungla, no pot canviar de territori sense avisar. Espantarà tota la caça fins a deu milles d’aquí, i aleshores jo... jo hauré de caçar per dos
- (p.10): “La llei de la jungla, que mai no prescriu res sense motiu, prohibeix a totes les feres de menjar l’home, llevat que matin per ensenyar als seus cadells a matar, i, aleshores, han de caçar fora de les terres del seu ramat o tribu.”
- (p.16): “ La llei de la jungla estipula clarament que un llop, quan s’aparella, pot separar-se de la bandada de la qual forma part; però així que els cadells són prou grans per aguantar-se drets, els ha de portar al consell de la bandada, que es reuneix un cop al mes, sota la lluna plena, perquè els altres llops els coneguin. Després d’aquesta identificació, els petits són lliures de córrer per on els sembli, i fins que no han mort el primer antílop no s’admet cap excusa a favor d’un llop gran del ramat que mati algun d’aquests cadells. El càstig és la pena de mort, si es descobreix l’assassí; i si hi reflexioneu, veureu que és una pena ben justa.”

Com s’observa en aquests exemples, la llei de la jungla està marcada, és organitzada, és severa per qui la infringeix.

- (p.18): “La llei de la jungla estableix que si el dret d’un cadell a ser admès per la bandada comporta alguna disputa, l’han de defensar dos membres que no siguin ni el pare ni la mare del cadell”.
- (p.19):-“ No tinc cap dret en la vostra assemblea; però la llei de la jungla diu que si un nou cadell és motiu de sospites que no en comportin la mort, la vida d’aquest cadell pot comprar-se posant un preu. I la llei no diu pas qui té o no té la facultat de pagar aquest preu.”.

Realment és impressionant com el senyor Kipling humanitza tant els animals fins el punt de que s’organitzin assemblees i consells on es decideixin decisions que afectin als grups d’animals. També observem “llacunes legals”, que els animals discuteixen en consens. L’autor crea un univers meravellós on els animals decideixen per quin camí s’ha de seguir pel bé de la comunitat de la jungla.


Títol: El llibre de la jungla

Autor: Rudyard Kipling

Il·lustracions: Christian Broutin

Col·lecció: Clàssics universals juvenils

Editorial: Cruïlla

Primera edició: Juliol de 2006
(nota: La coberta de la imatge és de l'edició il·lustrada per Robert Ingpen)


Abandonem els bucòlics paratges de El viento en los Sauces per endinsar-nos a l'exòtica, perillosa i meravellosa jungla acompanyats del petit Mowgli, en Bagheera, la malvada serp Kaa i el gran ós Baloo...


Us atreviu, grans exploradors???


Benvinguts!


Hola amics! Fins ara aquest bloc ha estat un petit projecte de l'assignatura de "Lectura i Escriptura dels 6 als 12 anys" de la carrera de Magisteri de Primària de l'UdL creat per la Núria Rodríguez i la Rocío Vallejo. Un cop, l'hem acabada, he decidit no tancar el bloc ( Rocío) per continuar posant alguna vegada alguna obra que m'hagi agradat o cridat l'atenció! Bé doncs, benvinguts de nou!