Els animals de la jungla de Kipling, no van a la seva ni fan el que volen. Hi ha una llei, una llei que s’ha de respectar. Si no es compleix, això pot suposar càstigs tan durs com l’exili, l’agressió física.. o la mort.
Anem a veure algunes de les coses que s’han de complir, segons la llei de la Jungla:
- (p.9): - “Segons la llei de la jungla, no pot canviar de territori sense avisar. Espantarà tota la caça fins a deu milles d’aquí, i aleshores jo... jo hauré de caçar per dos”
- (p.10): “La llei de la jungla, que mai no prescriu res sense motiu, prohibeix a totes les feres de menjar l’home, llevat que matin per ensenyar als seus cadells a matar, i, aleshores, han de caçar fora de les terres del seu ramat o tribu.”
- (p.16): “ La llei de la jungla estipula clarament que un llop, quan s’aparella, pot separar-se de la bandada de la qual forma part; però així que els cadells són prou grans per aguantar-se drets, els ha de portar al consell de la bandada, que es reuneix un cop al mes, sota la lluna plena, perquè els altres llops els coneguin. Després d’aquesta identificació, els petits són lliures de córrer per on els sembli, i fins que no han mort el primer antílop no s’admet cap excusa a favor d’un llop gran del ramat que mati algun d’aquests cadells. El càstig és la pena de mort, si es descobreix l’assassí; i si hi reflexioneu, veureu que és una pena ben justa.”
Com s’observa en aquests exemples, la llei de la jungla està marcada, és organitzada, és severa per qui la infringeix.
- (p.18): “La llei de la jungla estableix que si el dret d’un cadell a ser admès per la bandada comporta alguna disputa, l’han de defensar dos membres que no siguin ni el pare ni la mare del cadell”.
- (p.19):-“ No tinc cap dret en la vostra assemblea; però la llei de la jungla diu que si un nou cadell és motiu de sospites que no en comportin la mort, la vida d’aquest cadell pot comprar-se posant un preu. I la llei no diu pas qui té o no té la facultat de pagar aquest preu.”.
Realment és impressionant com el senyor Kipling humanitza tant els animals fins el punt de que s’organitzin assemblees i consells on es decideixin decisions que afectin als grups d’animals. També observem “llacunes legals”, que els animals discuteixen en consens. L’autor crea un univers meravellós on els animals decideixen per quin camí s’ha de seguir pel bé de la comunitat de la jungla.
Anem a veure algunes de les coses que s’han de complir, segons la llei de la Jungla:
- (p.9): - “Segons la llei de la jungla, no pot canviar de territori sense avisar. Espantarà tota la caça fins a deu milles d’aquí, i aleshores jo... jo hauré de caçar per dos”
- (p.10): “La llei de la jungla, que mai no prescriu res sense motiu, prohibeix a totes les feres de menjar l’home, llevat que matin per ensenyar als seus cadells a matar, i, aleshores, han de caçar fora de les terres del seu ramat o tribu.”
- (p.16): “ La llei de la jungla estipula clarament que un llop, quan s’aparella, pot separar-se de la bandada de la qual forma part; però així que els cadells són prou grans per aguantar-se drets, els ha de portar al consell de la bandada, que es reuneix un cop al mes, sota la lluna plena, perquè els altres llops els coneguin. Després d’aquesta identificació, els petits són lliures de córrer per on els sembli, i fins que no han mort el primer antílop no s’admet cap excusa a favor d’un llop gran del ramat que mati algun d’aquests cadells. El càstig és la pena de mort, si es descobreix l’assassí; i si hi reflexioneu, veureu que és una pena ben justa.”
Com s’observa en aquests exemples, la llei de la jungla està marcada, és organitzada, és severa per qui la infringeix.
- (p.18): “La llei de la jungla estableix que si el dret d’un cadell a ser admès per la bandada comporta alguna disputa, l’han de defensar dos membres que no siguin ni el pare ni la mare del cadell”.
- (p.19):-“ No tinc cap dret en la vostra assemblea; però la llei de la jungla diu que si un nou cadell és motiu de sospites que no en comportin la mort, la vida d’aquest cadell pot comprar-se posant un preu. I la llei no diu pas qui té o no té la facultat de pagar aquest preu.”.
Realment és impressionant com el senyor Kipling humanitza tant els animals fins el punt de que s’organitzin assemblees i consells on es decideixin decisions que afectin als grups d’animals. També observem “llacunes legals”, que els animals discuteixen en consens. L’autor crea un univers meravellós on els animals decideixen per quin camí s’ha de seguir pel bé de la comunitat de la jungla.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada