La flor roja, tan imprescindible per les persones, tan essencial per poder cuinar, per poder guarir-se del foc, per poder assecar-se quan un està moll. Un regal per l’home, que el permet evolucionar i fer que es pensi que pot controlar la naturalesa.
Tot i això, aquesta flor que pot semblar tan càlida i reconfortant, també te espines. Igual que calenta, crema, pot fer molt mal. I això els animals ho saben. Li tenen molt respecte i temor... li tenen tant que no l’anomenen ni pel seu veritable nom: el foc.
(p.27): “ Quan deia flor roja, Bagheera es referia al foc, perquè no hi ha cap habitant de la jungla que anomeni el foc pel seu nom de debò. Totes les feres li tenen una por mortal i inventen mil maneres de descriure’l”.
Els animals no la veuen com una cosa feta per l’home, que ha aconseguit mitjançant un procediment que sorgís el foc. El veuen com si fos una planta, que brota del terra, quan s’acosta la posta de Sol: (p. 27): “ Baixa fins a les cabanes dels homes, a la vall, i agafa una d’aquelles flors roges que ells cultiven, perquè, quan arribi l’hora, tinguis un amic encara més fort que jo o Baloo, o que els altres de la bandada que t’estimen. Vés a buscar la flor roja”. “ Creix davant de les seves cabanes, quan es fa fosc. Ja n’agafaré”.
El que la majoria d’animals veuen com una amenaça o perill, Baloo i Bagheera ho veuen com una oportunitat per salvar-se de possibles perills o represàlies.
Mowgli també veu la flor roja com una mena d’animal, que s’ha d’alimentar per a que revifi (p.29) “... Això es morirà, si no li dono res perquè mengi.- I va posar uns quants branquillons i escorça seca sobre aquella matèria vermella”.
La flor roja: pels humans imprescindible per viure. Pels animals un perill que cal mantenir allunyat. Pel Mowgli, que no és del tot animal ni del tot home, és una oportunitat per conèixer més tot allò que el rodeja i també li serveix per lliurar-se dels perills.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada