Somnis de paper....

A la pàgina 16 Baum ja ens introdueix la bruixa del Nord però encara no sabem qui és: “Eren tres homes i una dona, i tots quatre anaven vestits d’una manera ben rara, portaven uns barrets rodons acabats en punxa d’un pam i mig, amb tot de picarols al voltant de l’ala que dringaven suaument quan es movien. Els capells dels homes eren blaus; el de la dona era blanc, i aquesta darrera portava una túnica blanca que li queia en plecs des de les espatlles, una túnica tota esquitxada d’estrelletes que brillaven al sol com diamants...” “quant a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blanc, i caminava una mica encarcarada”.
A la pàgina 19 Baum ens dóna alguna indicació de les seves característiques psicològiques quan diu “- Ben cert- respongué la velleta- Però jo sóc una bruixa bona i el meu poble m’estima. Només que no sóc tan poderosa com ho era la bruixa dolenta que governava aquí, que, si no, jo mateixa hauria alliberat aquesta bona gent.”
Més endavant a la pàgina 23 el lector pot veure que la Bruixa del Nord es bona ja que dóna un petó per protegir a la Dorothy “- No puc pas acompanyar-te- respongué la bona bruixa- però et faré un petó i ningú no gosarà fer cap mal a una persona que ha rebut una besada de la Bruixa del Nord”

Baum caracteritza aquesta bruixa com una bruixa bona però com una dona gran. És la que li dóna la benvinguda i la que li agraeix la mort de la bruixa dolenta de l’Est.
Potser l’edat de la bruixa, una dona gran plena d’arrugues, donen aquest esperit d’allotjament, de cura, de protecció. De fet, és ella qui li dóna un petó a la Dorothy perquè ningú al llarg del viatge li faci res dolent.

Bruixa de l’Est

La Bruixa de l’Est apareix per primer cop a la pàgina 18 “La Dorothy va mirar i va deixar anar una exclamació d’espant. Era ben cert: de sota mateix de la biga damunt la qual pesava la casa, sortien dos peus calçats amb dues sabates de plata molt punxegudes”
A la pàgina 19 ens diu “ - Era la malvada Bruixa de l’est, com ja t’he dit- contestà la petita dama - Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia. Ara són lliures, i a tu et deuen aquest favor.”
A la pàgina 21 ens diu “- Era tant vella- explicà la Bruixa del Nord- que s’ha evaporat ràpidament al sol. Ara sí que ja ha fet atots! Però les sabates de plata ara són teves, i te les hauràs de posar...” “...- La Bruixa de l’Est n’estava molt cofoia, d’aquestes sabates de plata- va dir un dels Mastegaires- Es veu que tenen una mena de poder màgic, però mai no hem sabut en què consisteix.”

Baum només ens diu que la Bruixa de l’Est era vella i dolenta. Però també introdueix el tema de les sabates i que tenen un gran poder però que el lector no esbrinarà quin és fins que no acabi el relat.
Tot i que al començament de la història la Bruixa de l’Est ja sigui morta, encara en queda una altra de bruixa dolenta. Per tant, el mal continuarà i aquest cop encara serà pitjor perquè la Bruixa de l’Oest intentarà venjar-se de la mort de la seva companya. Així doncs, Baum no ens llibera del mal amb la mort prematura de la bruixa sinó que crea una situació perillosa, un llarg camí ple d’aventures.

Bruixa de l’Oest

A l’inici del llibre ja es parla de la Bruixa de l’Oest. Per exemple a la pàgina 19 quan ens diu “- Oh, no; això és un greu error. En tot el País d’Oz només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones. Ho sé de bona tinta, perquè jo mateixa en sóc una i no em puc equivocar, les que vivien a l’est i a l’oest sí que eren bruixes dolentes; però ara que ja n’has matat una, només queda una bruixa dolenta en tot el País d’Oz: la que viu a l’Oest.”
A la pàgina 116 trobem “- Ah, això ja és una altra cosa- digué el Guardià del Portal- Fins ara ningú no l’ha destruïda mai i per això he pensat que us faria esclaus seus, com ho ha fet amb tots els altres. Però aneu amb compte, perquè és molt dolenta i ferotge i és possible que no es deixi destruir així com així”
A la pàgina 117 ens expliquen les seves característiques físiques: “Ara bé: la malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tant potent com un telescopi i podia veure-ho tot..”
A la pàgina 127 ens diu “De la mossegada no en sortí ni una gota de sang, perquè la Bruixa era tan dolenta que la sang se li havia assecat feia molts anys.”
“La Bruixa tenia massa por de la fosca per a atrevir-se a entrar a la cambra de la Dorothy durant la nit per robar-li les sabates, i l’aigua encara li feia més por que la fosca, i per això no gosava mai atansar-se a la Dorothy quan aquesta es banyava. De fet, la vella Bruixa no tocava mai una gota d’aigua, ni deixava que l’aigua la toqués a ella de cap manera."
Però la maleïda Bruixa era molt astuta...” aquest paràgraf el trobem a la pàgina 128.

Podem veure que són moltes les ocasions en les quals es descriu la Bruixa de l’Oest. De fet, això és força lògic ja que aquesta Bruixa hi juga un paper important dins l’obra El màgic d’Oz.
Baum ens introdueix una segona bruixa dolenta, per recordar que la maldat no s’acaba en aquesta història i fins i tot aquesta és molt més malvada que la bruixa de l’Est. Tot i això, aquesta Bruixa també té por, en el seu cas de la foscor i de l’aigua. Aquest fet resulta força còmic al lector perquè tot i demostrar ser molt valenta i malvada, en el fons té por de les coses més senzilles.
Personalment, considero que el fet de què les Bruixes malvades tinguin por i que siguin tant fàcil de destruir ens suposa una reflexió sobre el bé i el mal i com el primer pot superar al segon sense gaires dificultats.

Bruixa del Sud

La Bruixa del sud comença a presentar-se en la pàgina 177 quan es diu “- Glinda és una bona bruixa? – preguntà la nena.
- Els Capgrossos diuen que és molt bona- va dir el soldat- i que és molt amable amb tothom. He sentit a dir que Glinda és una dona molt bonica que ha trobat un secret per a mantenir-se jove malgrat que té molts anys.”
En la pàgina 205-206 ens diu “La van torbar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien en rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia.”
La Bruixa del Sud és l’última de les Bruixes d’aquesta magnífica obra de Baum. Aquesta bruixa és bona però es diferencia de les altres per la seva bellesa i joventut. Les altres bruixes ja eren força velles però Glinda a trobat un remei per mantenir-se jove.
Baum caracteritza la noia jove i bonica, amb vius colors, per personificar l’alegria, l’amabilitat, l’esperança. De fet, és la Bruixa que els ajuda a tornar cadascú al lloc on desitja estar-hi, utilitza el Capell d’or per complir els desitjos als altres.
Un aspecte a destacar és que de l’obra i de les quatre bruixes, Glinda és l’única que té un nom propi. Això suposa al lector la reflexió de què aquesta bruixa és especial, és la que per fi els complirà els seus desitjos.