Somnis de paper....

Són molts els llibres que porten aquests missatge. Per exemple quan vam llegir i interpretar l’obra de Barrie: Peter Pan vam veure que les relacions i els vincles humans eren molt importants. I aquest aspecte queda reforçat al llarg del llibre El màgic d’Oz.
Dorothy és una nena que a causa d’un gran cicló es transportada al màgic país d’Oz. En aquest país troba uns companys de viatge força especials. Troba l’Espantaocells que vol un cervell, el Llenyataire de Llauna que vol un cor i per últim, un Lleó Poruc que l’únic que vol és coratge. Aquest grup no es separa en tota la història tot i que algunes aventures els separen forçosament. Però aquest no és motiu suficient per dispersar aquesta colla d’amics ja que sempre van a buscar aquells que s’han quedat pel camí. Alguns exemples es troben:

A la pàgina 74 “Així doncs, un cop van haver reposat, la Dorothy agafà la seva cistella i tots plegats es van posar en camí per la vora del riu, on creixia l’herba, amb la intenció de retrobar el camí d’on el corrent els havia allunyat. Era un indret deliciós, tot ple de flors i de fruites i de sol que tot ho alegrava, i si no hagués estat per la desgràcia del pobre Espantaocells haurien estat ben feliços”

A la pàgina 76 trobem “ Quan l’espantaocells es trobà altra vegada amb els seus amics va estar tan content que els abraçà fortament a tots, i fins i tot el Lleó i el Totó; i tot fent camí, llançava un crit d’alegria a cada pas, de content que estava”.

Un altre exemple el trobem a la pàgina 86 “La Dorothy els sortí a rebre i donà les gràcies als ratolins, tota entendrida, perquè havien salvat de la mort del seu companys. La nena li havia agafat tant d’afecte, a l’enorme Lleó, que en va tenir una gran alegria de veure’l salvat”
A la pàgina 133 trobem: “Quan, finalment, entrà a la cambra de la Dorothy i li donà les gràcies per haver-lo salvat, estava tan content que plorava d’alegria, i la Dorothy va haver d’eixugar-li curosament totes les llàgrimes amb el seu davantal, perquè no se li rovellessin les frontisses.
Al mateix temps, ella també plorava abundosament de l’alegria de tornar a veure el seu vell amic, i aquestes llàgrimes no calia eixugar-les.
Quan el Lleó, s’eixugava tan sovint els ulls amb la punta de la cua, que aviat se li humitejà i va haver de sortir al pati i posar-la a eixugar al sol.
- Si poguéssim tornar a tenir amb nosaltres l’Espantaocells- digué el Llenyataire de Llauna, quan la Dorothy li va haver explicat tot el que havia passar- que feliç seria!
- Caldrà que provem de trobar-lo- va dir la nena.”

Hem pogut comprovar que les escenes on Baum representa el valor de l’amistat en són moltes. Però per què Baum ens transmet en tantes ocasions aquest fet? Personalment crec que no hem d’oblidar que aquesta història està bàsicament orientada als infants. Des de l’àmbit literari pot ser una bona font per inculcar aquest fet de l’amistat, de valorar als altres i d’aprendre coses dels demés. El foment del respecte i l’aprenentatge als altres ens fa ser humans ja que tot ser humà és alhora un ser social.
No podem viure sense els demés i si en féssim un anàlisi psicològic del llibre podríem dir que tant la intel·ligència de l’Espantaocells, l’amor d’en Llenyataire i el coratge del Lleó no són més que uns prototípics dels nostres amics. Tots tenim un amic intel·ligent, un amic valent i un amic sensible. Per tant, tothom hem d’aportar el millor al grup perquè hi ha una època (sobretot en les edats en les quals està dedicat aquesta magnífica obra de Baum) que els amics són una part molt important, són una font de diversió però també de creixement tant personal com social.
Així doncs, la Dorothy cada cop sent un sentiment més fort cap als seus amis, perquè hi crea uns vincles intensos i alhora necessaris. Perquè són aquests personatges qui l’ajuden a créixer, a superar tots els obstacles i a finalitzar l’aventura. Tots necessitem als amics per créixer, tots necessitem aprendre coses dels altres i aportar coses als altres.

Baum en la seva obra ens mostra aquest sentit de dependència, quan hi ha una dificultat i les situacions obliguen a la separació sempre es torna a buscar aquell amic que s’ha quedat endarrera. Si la Dorothy hagués fet el camí tota sola, potser encara es trobaria al país d’Oz.