Pregunta 1: S’ha d’educar sobre les relacions enlloc de fer-ho sobre objectes individuals.
El Màgic d’Oz és un viu exemple d’aquesta afirmació. Un fidel reflex. Què hagués estat de la Dorothy si hagués fet el camí de rajoles grogues fins a la ciutat de les Maragdes sola? No hauria arribat mai a veure la bruixa Glinda i s’hauria quedat al pais d’Oz per 
sempre més.. Gràcies a l’ajuda conjunta de l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó cadascú aconsegueix creure en el que creuen que no tenen: un cervell, un cor, valor i tornar a Kansas amb la família. Però si haguessin anat per separat mai haurien aconseguit res. Mai s’abandonen els uns als altres, no deixen mai la Dorothy per tornar a Kansas, fins i tot després d’haver assolit els seus objectius propis (p.197) “i ell va prometre tornar al bosc per governar-los de seguida que la Dorothy hauria emprès el camí de retorn cap a Kansas” . Sense l’ajuda del Lleó, l’Espantaocells s’hagués quedat al riu penjat per sempre (p.73): “Llavors el Lleó va dir: - Cal que fem alguna cosa per a salvar-lo. Provaré de nedar fins a la riba estirant el rai, si m’agafeu ben fort per la cua.”. Sense la insistència dels seus amics i el fet de demanar ajuda als ratolins, el Lleó s’hauria quedat per sempre més adormit dins el camp de roselles ( p.84)..-“I tant! Podeu salvar el nostre amic, el Lleó poruc, que s’ha quedat adormit al camp de les rosselles.” Tots es defensen entre ells, no es deixen mai sols enfront els perills que se’ls van presentant (p.117): N’hi havia quaranta, de llops, i quaranta vegades morí un llop fins que van restar tots morts en una pila davant el Llenyataire”. (p.119): “La Reina de les Gralles volà cap a l’Espantaocells, el qual l’agafà èl cap pel cap i li torçà el coll fins que va morir... “ N’hi havia quaranta de gralles, i quaranta vegades l’Espantaocells va torçar el coll fins que totes van quedar mortes als seus peus”.Sense l’ajuda dels Parpellols el Llenyataire no hauria pogut continuar la seva aventura. (p.133): “ Els llauners van examinar curosament el Llenyataire i van contestar que els semblava que podien adobar-lo perfectament i deixar-lo com nou”. Sense l’ajuda dels ratolinets encara estarien perduts pel seu camí (p.139): “ Al cap de pocs moments van sentir la remor de tot de petjades de minúscules potetes... – Què puc fer per vosaltres amics meus?”, sense la intel·ligència, el valor, i la sensibilitat dels nostres amics, mai haurien arribat enlloc... D’aquesta manera la Dorothy i els seus amics van crear un sentiment d’amistat profunda, molt difícil de trobar avui en dia. Això es pot treballar a la nostra realitat: les persones necessitem viure en societat, relacions per poder desenvolupar-nos com a persones, no podem basar-nos en materialismes ni en relacions encarades cap a la individualitat. El Màgic d’Oz és una lliçó exemplar d’aquesta mena d’educació, basada en el fet de compartir i cultivar les relacions humanes (p. 209): “ ...i es trobà plorant sense voler de pensar que havia d’acomidar-se dels seus vells amics...”.
sempre més.. Gràcies a l’ajuda conjunta de l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó cadascú aconsegueix creure en el que creuen que no tenen: un cervell, un cor, valor i tornar a Kansas amb la família. Però si haguessin anat per separat mai haurien aconseguit res. Mai s’abandonen els uns als altres, no deixen mai la Dorothy per tornar a Kansas, fins i tot després d’haver assolit els seus objectius propis (p.197) “i ell va prometre tornar al bosc per governar-los de seguida que la Dorothy hauria emprès el camí de retorn cap a Kansas” . Sense l’ajuda del Lleó, l’Espantaocells s’hagués quedat al riu penjat per sempre (p.73): “Llavors el Lleó va dir: - Cal que fem alguna cosa per a salvar-lo. Provaré de nedar fins a la riba estirant el rai, si m’agafeu ben fort per la cua.”. Sense la insistència dels seus amics i el fet de demanar ajuda als ratolins, el Lleó s’hauria quedat per sempre més adormit dins el camp de roselles ( p.84)..-“I tant! Podeu salvar el nostre amic, el Lleó poruc, que s’ha quedat adormit al camp de les rosselles.” Tots es defensen entre ells, no es deixen mai sols enfront els perills que se’ls van presentant (p.117): N’hi havia quaranta, de llops, i quaranta vegades morí un llop fins que van restar tots morts en una pila davant el Llenyataire”. (p.119): “La Reina de les Gralles volà cap a l’Espantaocells, el qual l’agafà èl cap pel cap i li torçà el coll fins que va morir... “ N’hi havia quaranta de gralles, i quaranta vegades l’Espantaocells va torçar el coll fins que totes van quedar mortes als seus peus”.Sense l’ajuda dels Parpellols el Llenyataire no hauria pogut continuar la seva aventura. (p.133): “ Els llauners van examinar curosament el Llenyataire i van contestar que els semblava que podien adobar-lo perfectament i deixar-lo com nou”. Sense l’ajuda dels ratolinets encara estarien perduts pel seu camí (p.139): “ Al cap de pocs moments van sentir la remor de tot de petjades de minúscules potetes... – Què puc fer per vosaltres amics meus?”, sense la intel·ligència, el valor, i la sensibilitat dels nostres amics, mai haurien arribat enlloc... D’aquesta manera la Dorothy i els seus amics van crear un sentiment d’amistat profunda, molt difícil de trobar avui en dia. Això es pot treballar a la nostra realitat: les persones necessitem viure en societat, relacions per poder desenvolupar-nos com a persones, no podem basar-nos en materialismes ni en relacions encarades cap a la individualitat. El Màgic d’Oz és una lliçó exemplar d’aquesta mena d’educació, basada en el fet de compartir i cultivar les relacions humanes (p. 209): “ ...i es trobà plorant sense voler de pensar que havia d’acomidar-se dels seus vells amics...”.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada