El recorregut o el camí de les rajoles grogues
El viatge de la Dorothy comença quan el cicló que s’origina a Kansas transporta a ella, al seu Totó i la mateixa casa fins a l’Est del país d’Oz (p.16): “El cicló havia dipositat la casa, molt suaument per ser un cicló, enmig d’un país d’una bellesa meravellosa”. D’aquesta manera mata a la malvada Bruixa de l’Est.
La nena haurà de buscar la ciutat de les Maragdes a partir d’un camí de rajoles grogues, que la portarà directament cap allà (p.23): “- El camí que mena a la Ciutat de les Marag
des és empedrat de rajoles de color groc- va dir la Bruixa-, de manera que no et pots equivocar”. Segueix per la zona dels Mastegaires (p.27): “ Es veia ben bé que els Mastegaires eren bons pagesos, que sabien treballar la terra i treure’n bones collites.” “ Les cases dels Mastegaires eren d’allò més estranyes: eren cilíndriques, i totes tenien per teulada una gran cúpula. Ah, i totes eren pintades de blau, perquè en aquelles terres de l’est era el color predilecte”. Poc després es trobarà amb el seu amic Espantaocells a la vora d’un camí, el qual l’acompanyarà en el seu viatge, igual que amb el Llenyataire i el Lleó ( aquests últims els troba dins d’un bosc) (p.44): “ Al costat d’un dels enormes arbres del bosc, que algú havia començat a tallar, hi havia un home, bo i dret, tot fet de llauna, amb una destral enlairada a les mans” (p. 54): “ Acabava de dir-ho quan va sorgir del bosc un terrible rugit, i immediatament després va saltar al mig del camí un enorme lleó”.
A partir d’aquí els nostres amics, van superant diferents obstacles que s’aniran trobant en el seu camí cap a la ciutat de les Maragdes (p.63): “ Els costats de la vall eren tan abruptes que ningú no hauria pogut baixar-hi, i, un moment, van pensar que allà s’havia acabat el seu viatge”. (P. 65): “ En aquella banda de la vall, el bosc era molt espès...” “ ...i el Lleó els digué en veu baixa que era en aquella zona del país on vivien els Kalidahs”. (P.72): “De moment tot anava bé, però quan van ser al bell mig del riu, el ràpid corrent començà a emportar-se
el rai cap avall, cada vegada més lluny del camí de rajoles grogues...”.(P. 77): “ Ara bé, com és ben sabut, en els llocs on creixen moltes d’aquestes flors juntes, hi ha una olor tan forta que tothom que la respira cau adormit, i si la persona que s’adorm no és allunyada de seguida del perfum de les flors es queda així adormida per sempre més. Però la Dorothy no ho sabia....”.
Tot i aquestos perills, la Dorothy, el Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó aconsegueixen arribar, gràcies a l’ajuda dels uns i els altres, a la ciutat de les Maragdes (p.91) “ Aquí és tot verd, mentre que al país dels Mastegaires el blau era el color predilecte”. (P. 99): “A banda i banda dels carrers es dreçaven boniques cases, totes fetes de marbre verd amb incrustacions de maragdes guspirejants. El terra també era fet del mateix marbre verd...” “ Els vidres de les finestres eren verds; i fins i tot el cel, damunt la Ciutat, tenia un to verdós, i els raigs del sol eren verds”.
Allí els nostres amics tindran el encontre amb el terrible i misteriós Màgic d’Oz que només satisfarà els seus desitjos a canvi d’una missió molt complicada: han de matar la Bruixa de l’Oest. Arriben fins les seves terres i la Bruixa després d’acabar amb el Llenyataire i l’Espantaocells fica a la Dorothy i al Lleó de “presoners” al seu castell: (p. 125): “ La Dorothy la seguí a través de les nombroses i esplèndides sales del seu castell fins que van arribar a la cuina...”. Al acabar amb la Bruixa de forma accidental, la Dorothy i els seus companys ( Espantaocells i Llenyataire arreglats pels Parpellols), tornen cap a la ciutat de les Maragdes. Al no trobar el camí de retorn a la ciutat de les Maragdes, gràcies a l’ajuda dels ratolinets, els Micos Alats del Capell d’or de la Bruixa de l’Oest els solucionen el problema (p. 139): “ Per què no fas servir el poder màgic del Capell i crides els Micos Alats? Ells us portaran a la ciutat d’Oz en menys d’una hora.”
Al tornar a la casa del terrible Màgic d’Oz descobreixen que aquest és un farsant. Tot i que soluciona els “desitjos” del Llenyataire, l’Espantaocells d’una manera dubtosa però eficaç, la Dorothy no pot tornar a casa amb l’ajuda del farsant però bon home Oz.
Finalment, gràcies al consell del porter de la ciutat, decideixen anar cap al sud, a veure la Glinda, la bruixa bona del Sud (p.177): “ La Bruixa del Sud. És la més poderosa de totes les bruixes, i és la que governa els Capgrossos. A més, té el castell a la vora del mateix desert, de manera que potser sap com s’ha de fer per a travessar-lo”.
I allí van, passant perills, cap al país dels Capgrossos, al sud (p.202): “ El país dels Capgrossos semblava ric i feliç. Tot eren camps de blat i els camins que hi menaven eren pavimentats. També es veien nombrosos rierols amb ponts ben construïts per poder-los traspassar...”. (P.203): “ passant pels bonics ponts que trobaven fins que van arribar a un magnífic castell”.
La nena haurà de buscar la ciutat de les Maragdes a partir d’un camí de rajoles grogues, que la portarà directament cap allà (p.23): “- El camí que mena a la Ciutat de les Marag
des és empedrat de rajoles de color groc- va dir la Bruixa-, de manera que no et pots equivocar”. Segueix per la zona dels Mastegaires (p.27): “ Es veia ben bé que els Mastegaires eren bons pagesos, que sabien treballar la terra i treure’n bones collites.” “ Les cases dels Mastegaires eren d’allò més estranyes: eren cilíndriques, i totes tenien per teulada una gran cúpula. Ah, i totes eren pintades de blau, perquè en aquelles terres de l’est era el color predilecte”. Poc després es trobarà amb el seu amic Espantaocells a la vora d’un camí, el qual l’acompanyarà en el seu viatge, igual que amb el Llenyataire i el Lleó ( aquests últims els troba dins d’un bosc) (p.44): “ Al costat d’un dels enormes arbres del bosc, que algú havia començat a tallar, hi havia un home, bo i dret, tot fet de llauna, amb una destral enlairada a les mans” (p. 54): “ Acabava de dir-ho quan va sorgir del bosc un terrible rugit, i immediatament després va saltar al mig del camí un enorme lleó”.A partir d’aquí els nostres amics, van superant diferents obstacles que s’aniran trobant en el seu camí cap a la ciutat de les Maragdes (p.63): “ Els costats de la vall eren tan abruptes que ningú no hauria pogut baixar-hi, i, un moment, van pensar que allà s’havia acabat el seu viatge”. (P. 65): “ En aquella banda de la vall, el bosc era molt espès...” “ ...i el Lleó els digué en veu baixa que era en aquella zona del país on vivien els Kalidahs”. (P.72): “De moment tot anava bé, però quan van ser al bell mig del riu, el ràpid corrent començà a emportar-se
el rai cap avall, cada vegada més lluny del camí de rajoles grogues...”.(P. 77): “ Ara bé, com és ben sabut, en els llocs on creixen moltes d’aquestes flors juntes, hi ha una olor tan forta que tothom que la respira cau adormit, i si la persona que s’adorm no és allunyada de seguida del perfum de les flors es queda així adormida per sempre més. Però la Dorothy no ho sabia....”.Tot i aquestos perills, la Dorothy, el Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó aconsegueixen arribar, gràcies a l’ajuda dels uns i els altres, a la ciutat de les Maragdes (p.91) “ Aquí és tot verd, mentre que al país dels Mastegaires el blau era el color predilecte”. (P. 99): “A banda i banda dels carrers es dreçaven boniques cases, totes fetes de marbre verd amb incrustacions de maragdes guspirejants. El terra també era fet del mateix marbre verd...” “ Els vidres de les finestres eren verds; i fins i tot el cel, damunt la Ciutat, tenia un to verdós, i els raigs del sol eren verds”.
Allí els nostres amics tindran el encontre amb el terrible i misteriós Màgic d’Oz que només satisfarà els seus desitjos a canvi d’una missió molt complicada: han de matar la Bruixa de l’Oest. Arriben fins les seves terres i la Bruixa després d’acabar amb el Llenyataire i l’Espantaocells fica a la Dorothy i al Lleó de “presoners” al seu castell: (p. 125): “ La Dorothy la seguí a través de les nombroses i esplèndides sales del seu castell fins que van arribar a la cuina...”. Al acabar amb la Bruixa de forma accidental, la Dorothy i els seus companys ( Espantaocells i Llenyataire arreglats pels Parpellols), tornen cap a la ciutat de les Maragdes. Al no trobar el camí de retorn a la ciutat de les Maragdes, gràcies a l’ajuda dels ratolinets, els Micos Alats del Capell d’or de la Bruixa de l’Oest els solucionen el problema (p. 139): “ Per què no fas servir el poder màgic del Capell i crides els Micos Alats? Ells us portaran a la ciutat d’Oz en menys d’una hora.”
Al tornar a la casa del terrible Màgic d’Oz descobreixen que aquest és un farsant. Tot i que soluciona els “desitjos” del Llenyataire, l’Espantaocells d’una manera dubtosa però eficaç, la Dorothy no pot tornar a casa amb l’ajuda del farsant però bon home Oz.
Finalment, gràcies al consell del porter de la ciutat, decideixen anar cap al sud, a veure la Glinda, la bruixa bona del Sud (p.177): “ La Bruixa del Sud. És la més poderosa de totes les bruixes, i és la que governa els Capgrossos. A més, té el castell a la vora del mateix desert, de manera que potser sap com s’ha de fer per a travessar-lo”.
I allí van, passant perills, cap al país dels Capgrossos, al sud (p.202): “ El país dels Capgrossos semblava ric i feliç. Tot eren camps de blat i els camins que hi menaven eren pavimentats. També es veien nombrosos rierols amb ponts ben construïts per poder-los traspassar...”. (P.203): “ passant pels bonics ponts que trobaven fins que van arribar a un magnífic castell”.
El camí de les rajoles grogues: símbol del creixement personal, amb dificultats i perills, però que si es realitza en bona companyia, es supera fins arribar molt a prop de la nostra realització pròpia... Baum posa un toc meravellós de fades i fantasia a una realitat de vegades molt crua...
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada