Les bruixes i les fades dins el Màgic d’Oz.
Les bruixes dins el màgic d’Oz representen dos cares de la vida: el bé i el mal. Com els punts cardinals, les bruixes del Nord i del Sud són les bruixes bones, les que ajudaran a la Dorothy a que pugui tornar a Kansas (pàg 19): “ En tot el País d’Oz només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones. Ho sé de bona tinta, perquè jo mateixa en sóc una i no em puc equivocar. Les que vivien a l’est i a l’oest sí que eren bruixes dolentes; però ara que ja n’has matat una, només queda una bruixa dolenta en tot el país d’Oz: la que viu a l’oest".
La primera bruixa que coneixem, la Bruixa del Nord, és una velleta (p.17): “Quant a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada”.. És la Bruixa que dóna a la Dorothy un petó a la front per a que la sort l’acompanyi durant el difícil camí que empendrà durant tot el pais d’Oz (p. 23): “ Però jo posaré en joc totes les arts màgiques que conec per deslliurar-te de tot mal”. “ ...però et faré un petó i ningú no gosarà fer cap mal a una persona que ha rebut una besada de la Bruixa del Nord”.
La bruixa de l’Est, pràcticament no té cap mena d’aparició dins la història, ja que és la que mort aplastada per la casa de la Dorothy, que ha estat arrastrada per un cicló. Això sí, tot i que la bruixa era una bruixa malvada, pel que li expliquen a la nena, aquesta li proporciona a la Dorothy el passaport de tornada cap a Kansas, tot i que ella no ho sapigui fins el final: les sabates de plata (p. 18): “ Era ben cert: de sota mateix de la gran biga damunt la qual pesava la casa, sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes”. (P. 19): “ Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit- contestà la petita dama- Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia”.
Les sabates de plata són les que protegiran a la Dorothy de la mort, quan la Bruixa malvada de l’Oest la vol matar però la trasnforma en “esclava” al seu castell per la por de les sabates de plata. La col·loca a fer feines perquè sent por de sortir malparada però conscient de que la nena no sap la magnitud del poder que posseeixen les sabates, intenta robar-li d’amagades. Tot i això, la Dorothy, inconscientment sent que les sabates tenen alguna cosa important, no ha d’abandonar-les. Finalment la nena descobrirà al final que les sabates són les que la podran retornar a Kansas amb els seus oncles. Vet aquí descripcions de la malvada Bruixa de l’Oest: (p. 116): “ Però aneu amb compte, perquè és molt dolenta i ferotge i és possible que no es deixi destruir així com així”. (P.117): “ Ara bé: la malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i po
dia veure-ho tot”. “ I, de seguida, va fer sonar un xiulet de plata que portava penjat del coll". (P. 125): “ La malvada Bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy...”. “ Així doncs, la malvada Bruixa va riure per dins, i pensà: “ Tanmateix, ares no em priva de fer-ne la meva esclava, puix que no sap el poder de què disposa”. Aquests són alguns dels molts exemples que demostren la crueltat i maldat que habiten dins el seu cor.
En canvi, La Glinda, la bruixa del Sud, és una bruixa bellíssima, jove, preciosa i és molt dolça. (p. 205): “ La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien els rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia”. És una bona dona, amb grans poders màgics la que proporcionarà la solució del problema a la Dorothy: les sabates de plata són les que la transportaran de nou a casa (p. 208): “ – Les teves sabates de plata et portaran per damunt del desert- li explicà Glinda-. Si haguessis sabut el poder que tenien, ja hauries pogut tornar amb la teva Em el mateix dia que vas arribar a aquest país”. . Des del primer dia, podria haver estat a casa, però tot i això la Dorothy té l’oportunitat de conéixer els seus nous amics: l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó (p. 209): “ – ...i estic molt contenta d’haver estat útil a aquests bons amics meus...” . A més la Glinda també ajuda als amics de la Dorothy. Un exemple seria aquest (p.207): “ La segona ordre que donaré als Micos Alats- va dir la Glinda- serà que et portin sa i estalvi al País dels Parpellols”.
El paper de les fades dins el Màgic d’Oz és el de guia o d’obstacle de la Dorothy i els seus companys. Donen consells o posen trabes, ajuden o fan la guitza als nostres protagonistes. Però una cosa si que tenen en comú: són màgiques, éssers amb poder i màgia per la seva sang. El màgic d’Oz és un conte de fades, i les bruixes són les que aporten aquesta categoria al relat.
Les bruixes dins el màgic d’Oz representen dos cares de la vida: el bé i el mal. Com els punts cardinals, les bruixes del Nord i del Sud són les bruixes bones, les que ajudaran a la Dorothy a que pugui tornar a Kansas (pàg 19): “ En tot el País d’Oz només hi havia quatre bruixes, dues de les quals, les que viuen al nord i al sud, són bruixes bones. Ho sé de bona tinta, perquè jo mateixa en sóc una i no em puc equivocar. Les que vivien a l’est i a l’oest sí que eren bruixes dolentes; però ara que ja n’has matat una, només queda una bruixa dolenta en tot el país d’Oz: la que viu a l’oest".
La primera bruixa que coneixem, la Bruixa del Nord, és una velleta (p.17): “Quant a la petita dama, devia ser molt més vella, ben segur: tenia tot d’arrugues a la cara, i els cabells gairebé blancs, i caminava una mica encarcarada”.. És la Bruixa que dóna a la Dorothy un petó a la front per a que la sort l’acompanyi durant el difícil camí que empendrà durant tot el pais d’Oz (p. 23): “ Però jo posaré en joc totes les arts màgiques que conec per deslliurar-te de tot mal”. “ ...però et faré un petó i ningú no gosarà fer cap mal a una persona que ha rebut una besada de la Bruixa del Nord”.
La bruixa de l’Est, pràcticament no té cap mena d’aparició dins la història, ja que és la que mort aplastada per la casa de la Dorothy, que ha estat arrastrada per un cicló. Això sí, tot i que la bruixa era una bruixa malvada, pel que li expliquen a la nena, aquesta li proporciona a la Dorothy el passaport de tornada cap a Kansas, tot i que ella no ho sapigui fins el final: les sabates de plata (p. 18): “ Era ben cert: de sota mateix de la gran biga damunt la qual pesava la casa, sortien dos peus calçats amb unes sabates de plata molt punxegudes”. (P. 19): “ Era la malvada Bruixa de l’Est, com ja t’he dit- contestà la petita dama- Feia anys que tenia esclavitzats els Mastegaires de nit i dia”.
Les sabates de plata són les que protegiran a la Dorothy de la mort, quan la Bruixa malvada de l’Oest la vol matar però la trasnforma en “esclava” al seu castell per la por de les sabates de plata. La col·loca a fer feines perquè sent por de sortir malparada però conscient de que la nena no sap la magnitud del poder que posseeixen les sabates, intenta robar-li d’amagades. Tot i això, la Dorothy, inconscientment sent que les sabates tenen alguna cosa important, no ha d’abandonar-les. Finalment la nena descobrirà al final que les sabates són les que la podran retornar a Kansas amb els seus oncles. Vet aquí descripcions de la malvada Bruixa de l’Oest: (p. 116): “ Però aneu amb compte, perquè és molt dolenta i ferotge i és possible que no es deixi destruir així com així”. (P.117): “ Ara bé: la malvada Bruixa de l’Oest només tenia un ull, però aquest ull era tan potent com un telescopi i po
dia veure-ho tot”. “ I, de seguida, va fer sonar un xiulet de plata que portava penjat del coll". (P. 125): “ La malvada Bruixa es quedà alhora sorpresa i preocupada quan va veure el senyal en el front de la Dorothy...”. “ Així doncs, la malvada Bruixa va riure per dins, i pensà: “ Tanmateix, ares no em priva de fer-ne la meva esclava, puix que no sap el poder de què disposa”. Aquests són alguns dels molts exemples que demostren la crueltat i maldat que habiten dins el seu cor.En canvi, La Glinda, la bruixa del Sud, és una bruixa bellíssima, jove, preciosa i és molt dolça. (p. 205): “ La van trobar molt bonica i jove. Tenia els cabells de color vermell molt viu, i li queien els rínxols damunt les espatlles. Portava un vestit completament blanc; però els seus ulls eren blaus, i miraven la nena amb simpatia”. És una bona dona, amb grans poders màgics la que proporcionarà la solució del problema a la Dorothy: les sabates de plata són les que la transportaran de nou a casa (p. 208): “ – Les teves sabates de plata et portaran per damunt del desert- li explicà Glinda-. Si haguessis sabut el poder que tenien, ja hauries pogut tornar amb la teva Em el mateix dia que vas arribar a aquest país”. . Des del primer dia, podria haver estat a casa, però tot i això la Dorothy té l’oportunitat de conéixer els seus nous amics: l’Espantaocells, el Llenyataire i el Lleó (p. 209): “ – ...i estic molt contenta d’haver estat útil a aquests bons amics meus...” . A més la Glinda també ajuda als amics de la Dorothy. Un exemple seria aquest (p.207): “ La segona ordre que donaré als Micos Alats- va dir la Glinda- serà que et portin sa i estalvi al País dels Parpellols”.
El paper de les fades dins el Màgic d’Oz és el de guia o d’obstacle de la Dorothy i els seus companys. Donen consells o posen trabes, ajuden o fan la guitza als nostres protagonistes. Però una cosa si que tenen en comú: són màgiques, éssers amb poder i màgia per la seva sang. El màgic d’Oz és un conte de fades, i les bruixes són les que aporten aquesta categoria al relat.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada