Somnis de paper....

El recorregut o el camí de les rajoles grogues

Dorothy arriba al país d’Oz a causa d’un gran cicló. Quan arriba l’únic que sap és que es troba al país de l’Est, que ha matada la Bruixa dolenta que hi regnava, que ha de trobar al mag d’Oz i que ell l’ajudarà, que ha de seguir el camí de les rajoles grogues i que aquest viatge estarà ple de perills.
Baum ens va descrivint els països que componen el país d’Oz. “El cicló havia dipositat la casa, molt suaument per ser un cicló, enmig d’un país d’una bellesa meravellosa. Pertot es veien delicioses clapes de gespa verda, amb arbres imponents, tots carregats de fruita apetitosa. A dreta i esquerra hi havia rengles de magnífiques flors, i tot d’ocells de plomatge rar i de vius colors cantaven i saltironaven entre els arbres i els arbusts. Una mica enllà hi havia un rierol que lliscava, brillejant, entre les verdes ribes, amb un murmuri suau que sonava encisador a les orelles d’una nena com la Dorothy, que havia viscut tant de temps en les resseques i grises prades de Kansas.” (pàgina 16)

Poc a poc, va coneixent als seus amics de viatge: coneix l’Espantaocells que vol un cervell i creu oportú acompanyar a la nena per conseguir així el seu desig.
Després quan s’endinsen al bosc es troben amb el Llenyataire de llauna que a causa d’un malefici de la bruixa ja no té cor i en desitja tenir-ne un per estimar i no ser dolent. En el mateix bosc troben a l’últim membre de la colla: el Lleó Poruc que desitja amb totes les seves forces ser una mica més valent.

Així doncs, un cop tenim tots quatre personatges comencen les aventures: primerament troben una vall però gràcies al coratge el Lleó la poden saltar, després es troben amb una altra vall, passen un riu gràcies a un rai que construeix el Llenyataire, passen un camp de roselles i finalment arriben al país de les Maragdes.
“ Fins i tot amb els ulls protegits per les ulleres verdes, la Dorothy i els seus amics van quedar enlluernats, de moment, per la brillantor de la meravellosa Ciutat. A banda i banda dels carrers es dreçaven boniques cases, totes fetes de marbre verd amb incrustacions de maragdes guspirejants. El terra també era fet del mateix marbre verd, i totes les juntures eren cobertes de rengleres de maragdes, l’una al costat de l’altra, que guspirejaven a la llum del sol. Els vidres de les finestres eren verds; i dins i tot el cel, damunt la Ciutat, tenia un to verdós, i els raigs de sol eren verds” (Pàgina 99)

Després de què el Mag d’Oz els ordenés que anessin a matar la bruixa de l’Oest, van marxar del centre del país que era on es trobava la ciutat de les Maragdes i es van dirigir a l’Oest seguint el sol ja que com que ningú hi volia anar no hi havia cap camí que els guiés.
A la pàgina 116 ens diu “Aviat la Ciutat de les Maragdes quedà endarrera. A mesura que avançaven el terreny es feia més aspre i accidentat, perquè en aquell país de l’oest no hi havia cases de pagès ni grangers, i ningú no treballava la terra.”
En aquest terreny tot era de color groc i els nostres amics van haver d’enfrontar-se als atacs de la Bruixa malvada de l’Oest i a la fi quan la Dorothy la va matar van poder tornar a la ciutat de les Maragdes. Com que no hi havia camí de tornada van tenir que utilitzar el poder dels Micos Alats.

Però el Mag d’Oz no tenia tant poder com els nostres personatges es pensaven ja que era un home normal i fins i tot un mal mag com ens diu a la pàgina 157 “- No t’ho creguis nena; en realitat sóc molt bona persona; això sí, he de confessar que, com a bruixot, sóc molt dolent.”
Per tant, l’única solució que troben perquè la Dorothy pugui tornar a casa és anar a veure la Bruixa bona del Sud. Així doncs, tots els membres de la colla (tot i tenir el que desitjaven gràcies al Mag d’Oz), decideixen acompanyar la seva amiga cap al país del Sud. En aquest viatge es troben amb un bosc molt espès, amb un país de porcellana, amb un país fangós, amb una muntanya molt alta habitada pels caps de martell i finalment al país dels Capgrossos.

“El país dels Capgrossos semblava ric i feliç. Tot eren camps de blat, i els camins que hi menaven eren pavimentats. També es veien nombrosos rierols amb ponts ben construïts per poder-los traspassar. Les tanques i les cases i els ponts eren tots pintats de color vermell molt viu, de la mateixa manera que al País dels Parpellols eren pintats de color groc i al dels Mastegaires de blau. Quant als Capgrossos, que eren baixos i grassos, i semblaven prou bons jans, anaven vestits de vermell, color que destacava vivament entre l’herba verda i el blat que començava a groguejar” Aquesta descripció es troba a les pàgines 202-203.

Un aspecte que no hem d’oblidar és que el camí de les rajoles grogues és el que havia de seguir la Dorothy per tal de posar fi a la seva aventura. Però aquest llibre ens mostra que de vegades el camí no és planer i monòton sinó que hi ha aventures, perills, gris inesperats. Baum ens ho presenta amb el camí però aquest simbolitza la nostra vida i amb ella, el nostre creixements.

A continuació he buscat un mapa en el qual s’hi reflexa clarament com estava dividit el País d’Oz.