Somnis de paper....

La Wendy, una nena que segueix la línia de la seva mare: és una nena dolça amb els seus germans ja que els cuida, els ajuda, els renya quan cal, es dedica a cosir els seus estrips amb la roba, els envia a dormir a l’hora, no els treu els ulls de sobre, cuida d’en Peter Pan com si fos fill seu... en definitiva, fa de mare d’en Michael, d’en John, d’en Peter i de la resta de nens perduts.
La Wendy és un viu reflex ( com la seva mare, la senyora Darling) de la dona tradicional de l’època victoriana: la seva aspiració màxima és que la seva família tingui una bona posició davant la resta de coneguts de l’entorn, que la casa estigui neta, que els nens pugin drets i ben educats, que portin les robes ben posades i que evitin al màxim posar-se en problemes. Tot i que ella es veu arrossegada, juntament amb els seus germans a l’illa de Maimés, on viu una gran quantitat d’aventures i perills que surten d’allò que podem anomenar normal, intenta que dins d’aquesta caòtica vida, els nens portin una vida el més recta i organitzada possible (com una bona mare i mestressa de casa). Fins i tot en ocasions, és bastant dèbil i submisa, ja que per damunt de tot vol el benestar dels seus “nens”
En canvi, Campaneta és tot el contrari: una fada independent, amb un caràcter molt fort ( en moltes ocasions, molt mal caràcter) fins el punt d’arribar a voler fer mal a la seva “competència”. És gelosa, molt possessiva, però en el fons té molt bon cor, perquè estima en Peter amb tota la seva ànima, i a la seva manera ( molt en el fons), aprecia a Wendy i la resta de nens perduts.
Wendy i Campaneta: cara i creu d’una mateixa moneda. Personatges femenins importantíssims dins l’obra de James M. Barrie, però alhora molt i molt diferents.