Somnis de paper....

Una de les coses més boniques que ens ensenya aquest fantàstic llibre de Grahame és l’amistat. Cap dels animals que surten en la novel·la tenen família però de ben segur que no la necessiten, perquè comparteixen una gran amistat amb els altres, es reuneixen per menjar i es conten històries fantàstiques, comparteixen moment únics i irrepetibles...

En Senyor Talp, és un dels personatges més encantadors de l’obra. És un animal sensible, alegre, fidel.... Un bon dia decideix marxar del seu cau per descobrir un món ple d’aventures on les compartirà amb molt bons amics.

El viatge com hem vist en les altres obres llegides fins ara, és un tema molt utilitzat dins l’àmbit literari. Sempre trobem el viatge com punt de partida de noves aventures ja que els protagonistes tenen la necessitat de marxar, de trencar amb la seva vida anterior amb l’objectiu de descobrir el món, però també de descobrir-se a ells mateixos i créixer.
Això mateix li passa al Senyor Talp, que el viatge el canvia. Fins i tot, en un dels capítols retorna a la seva casa però no s’hi queda, tampoc té la necessitat de quedar-se perquè ell ja no és el mateix que era temps enrera.
Però el seu canvi no hagués estat possible sense la presència d’en Senyor Ratolí d’aigua, un animaló simpàtic, rialler, espontani. No li fan por les aventures i contínuament li mostra un món fantàstic al nostre Senyor Talp que fins aleshores només havia vist el seu cau.

Al llarg de la novel·la podem veure que aquest dos animalons no es separen mai, es preocupen mútuament l’un per l’altre i es compenetren d’allò més. Hem volgut triar una de les tantes situacions en les quals es mostra l’amistat entre aquests dos animalons. A la pàgina 120-121 trobem “-¡Oh, vuelve, Ratoncito, vuelve!- Gritó el Topo, levantándose y corriendo tras él-. ¡Es inútil, de verdad! ¡Es muy tarde, y está muy oscuro, y el sitio está muy lejos, y va a empezar a nevar! Y… y no quería que supieras que me sentía así… ¡todo ha sido un accidente y un error! ¡Y piensa en la Orilla del Río, y en tu cena!
- ¡Al diablo la Orilla del Río, y también la cena!- dijo enérgicamente el Ratón-. Te digo que voy a encontrar ese sitio, aunque tenga que pasarme toda la noche buscando. Así que anímate, chico, agárrate a mi brazo y ya verás qué pronto llegamos allí.”

També comparteixen les seves aventures amb els altres personatges de l’obra com en Senyor Teixó i el despreocupat Gripau. Tot i que a nosaltres en Senyor Gripau ens agradi molt, la gran sensibilitat, l’entusiasme, l’optimisme i la fidelitat d’en Talp fa que sigui un dels personatges més estimats de l’obra de Grahame.