Somnis de paper....

De tots els personatges presents dins l’obra de Kenneth Grahame, El viento en los sauces, el Sr Gripau és el que més crida l’atenció amb diferència.
Ell és un animal esplèndid, té una gran mansió. Viu tot rodejat de comoditats i de luxes... en definitiva, ho té tot. Menja el que vol, i fa el que vol. I quan diem que fa el que vol és literalment. Sovint li agafa la dèria de les seves “aficions” i aquestes les practica sense tenir en compte les conseqüències. Primer va començar amb els vaixells, essent un perill públic pels que viatjaven pel riu. Després li va donar pels cotxes de curses, cosa que va suposar una multitud d’infraccions de trànsit, accidents, destrosses de cotxes, perills... fins i tot, la seva bogeria i el seu caràcter esbojarrat i excèntric el van portar a robar un cotxe i a organitzar un caos tan gran, que va acabar a la presó, amb una condemna de 20 anys. De nou, sense pensar en que li poden caure molts més anys de condemna, fuig de la presó vestida de dona de fer feines... què inconscient que és el Sr. Gripau en ocasions!
El Sr. Gripau, és egocèntric, un malgastador nat de diners, un animal que no pensa en les conseqüències dels seus actes. És amant de l’aventura i de la bona vida ( gaudeix amb un bon àpat i un bon sostre sota el qual pot descansar). Tot i que pot semblar que sigui un capritxós animal ric que es creu l’amo del món i que quan els altres fan coses que ell no vol que facin no dubta en escridassar, insultar i agafar rabietes de nen petit , el Sr. Gripau té un gran sentit de l’amistat, de l’amor envers els seus amics el Sr. Ratolí i el Sr Talp.
El Sr. Gripau, un ric impertinent dins la seva escorça, però amb un gran cor dins seu.