Pirates… homes bruts, sense escrúpols, cruels, despietats,sanguinaris, borratxos, fumadors, amb dents trencades, algunes d’or, groguenques, amb grans cicatrius traçades al mig del seu rostre, nassos trencats, ulls de vidre, potes de fusta...
Personatges únics dins la literatura. Tenen un racó molt destacat i especial. Tothom algun cop ha somiat ser un pirata ( o algú que lluita contra un d’ells, amb gran ferocitat i amb molt coratge i valentia). La seva vida no té arrels: naveguen sense un destí final. Només busquen la glòria, un nom entre les aigües braves, furioses i salades dels oceans. Viuen de robar, son lladres de la mar. Desconsolats, només viuen per guanyar or, beure rom i estar amb dones boniques en cada port.
Així és com veuríem un pirata de llibre, com el desagradable cec Pew o el temut Silver. Les magnífiques descripcions de Stevenson ens posen els pèls de punta.
Apareix el cinema: un gran invent sens dubte. Va evolucionant mentre apareixen molts films sobre pirates... els primers són temeraris, però no tant com ens podríem imaginar en la nostra imaginació, tan poderosa i sense límits. Juntament amb el cine i els seus efectes especials, evolucionen els pirates.. curiosament a millor ( sobretot si observem el que gaudeixen les noietes i senyores que veuen les pel·lis més recents).
Un exemple clar, Jack Sparrow o en Bill Turner ( Piratas del Caribe), amb sang pirata corrent per les seves venes. Podem dir que són tot el contrari als pirates primitius: en Jack i en Bill són atractius, fins i tot guapos, amb dents blanques i lluents, amb certa estabilitat personal i fins i tot el segon està bojament enamorat d’una sola dona. En Jack s’apropa més als pirates antics tot i que el seu físic discerneix dels pirates que ens hauríem imaginat en l’Illa del tresor.
No dubtem en que “Pi
ratas del Caribe” sigui una gran pel·lícula que reflecteixi molt bé la vida pirata, ja que el capità Barbosa s’acosta a les descripcions de Stevenson sobre els pirates, els escenaris estan molt ben muntats ( La Perla Negra és impressionant), i alguns pirates "secundaris" fan fins i tot fàstic.... però amb quins pirates us quedaríeu? Amb els de llibre, o els de cinema?
Personalment ens quedem amb els de llibre, perquè els veiem com el nostre cap vol veure’ls. La nostra imaginació no té límits, i amb permís d’Orlando Bloom i el gran Johnny Deep, la gran pantalla sí.
Personatges únics dins la literatura. Tenen un racó molt destacat i especial. Tothom algun cop ha somiat ser un pirata ( o algú que lluita contra un d’ells, amb gran ferocitat i amb molt coratge i valentia). La seva vida no té arrels: naveguen sense un destí final. Només busquen la glòria, un nom entre les aigües braves, furioses i salades dels oceans. Viuen de robar, son lladres de la mar. Desconsolats, només viuen per guanyar or, beure rom i estar amb dones boniques en cada port.
Així és com veuríem un pirata de llibre, com el desagradable cec Pew o el temut Silver. Les magnífiques descripcions de Stevenson ens posen els pèls de punta.
Apareix el cinema: un gran invent sens dubte. Va evolucionant mentre apareixen molts films sobre pirates... els primers són temeraris, però no tant com ens podríem imaginar en la nostra imaginació, tan poderosa i sense límits. Juntament amb el cine i els seus efectes especials, evolucionen els pirates.. curiosament a millor ( sobretot si observem el que gaudeixen les noietes i senyores que veuen les pel·lis més recents).
Un exemple clar, Jack Sparrow o en Bill Turner ( Piratas del Caribe), amb sang pirata corrent per les seves venes. Podem dir que són tot el contrari als pirates primitius: en Jack i en Bill són atractius, fins i tot guapos, amb dents blanques i lluents, amb certa estabilitat personal i fins i tot el segon està bojament enamorat d’una sola dona. En Jack s’apropa més als pirates antics tot i que el seu físic discerneix dels pirates que ens hauríem imaginat en l’Illa del tresor.
No dubtem en que “Pi
ratas del Caribe” sigui una gran pel·lícula que reflecteixi molt bé la vida pirata, ja que el capità Barbosa s’acosta a les descripcions de Stevenson sobre els pirates, els escenaris estan molt ben muntats ( La Perla Negra és impressionant), i alguns pirates "secundaris" fan fins i tot fàstic.... però amb quins pirates us quedaríeu? Amb els de llibre, o els de cinema?Personalment ens quedem amb els de llibre, perquè els veiem com el nostre cap vol veure’ls. La nostra imaginació no té límits, i amb permís d’Orlando Bloom i el gran Johnny Deep, la gran pantalla sí.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada